Condicionament clàssic

El condicionament clàssic o responent va tenir origen amb el filòsof rus Pavlov (1849-19369). Pavlov va ser durant 46 anys el director de recerques experimentals en diferents laboratoris. Conegut principalment per les seves atribucions a la psicologia de l'aprenentatge i per aplicar aquesta metodologia del condicionament. Les respondents són reflexos esquelètics i reaccions emocionals immediates que es poden “transferir” d’una situació a una altra a través d’un procés anomenat condicionament responent o clàssic, és a dir, un nou estímul neutral té la capacitat de provocar una determinada responent. En una de les escenes es veu com tots els alumnes, en el moment en què sona el timbre, deixen el que estan fent i s’anaven a una altra classe o al pati. En un començament aquests alumnes no relacionaven el timbre amb canviar d’activitat però a través del condicionament clàssic ho van relacionar.

Dewey

També podem relacionar una part del documental amb els ideals de Dewey. En aquesta escena es veu una classe de parvulari on hi conviuen nens des de P3 fins a P5, un dels alumnes de P5 veu que a la sola de la seva sabata hi ha un número i ràpidament un dels alumnes de P3 diu “és el número 30”. Aquest malgrat va a P3 ja ha adquirit els coneixements pertanyents a cursos superiors perquè està en contacte amb ells. Com bé diu Dewey “Para él la educación no consiste solo en el conjunto de acciones deliveradas e institucionalizadas que se realizan en las escuelas, sino también las influencias difusas del ambiente, las adquisiciones que se suscitan participando directamente en la vida social, los aprendizajes que realizan los niños imitando en sus juegos las actividades adultas, etcétera.” (Textos pedagógicos, pàgina 16)

Projectes

En el documental apareixen diverses escoles que proposen metodologies basades en algun dels autors que hem treballat durant aquest semestre. Per una banda, reiteradament, hem sentit parlar de la paraula projectes. Recordem que el treball per projectes neix d’un pedagog anomenat Kilpatrik i que aquest han anat desenvolupant fins als actuals projectes. Els actuals han de tenir a veure amb les propostes dels nens, s’escolleix el tema per votació, s’organitzen a partir d’un sondeig inicial del qual saben i d’una prospecció del que volen saber, es relacionen el màxim possible de matèries al voltant del tema, es deixa de fer servir el llibre com a únic referent d’estudi i es crea un centre de documentació i consulta. En els casos que es mostren, no podem assegurar de què es tractin d’aquest tipus de projectes, ja que desconeixem d’on provenen les propostes, però sí que podem assegurar que interrelacionen més d’una matèria.

Una de les escoles que treballa amb aquesta metodologia, en realitat no ho fa ja que el tema no ha estat triat pels alumnes. Aquesta concepció del treball per “projectes” està molt estesa en l’àmbit de l’educació però no segueix l’ideari que va defensar Kilpatrick. Tot i així, la manera com tracta el tema és molt enriquidor i interrelaciona diferent matèries. Aquest és el projecte “cinema en curs” que es duu a terme a l’Escola Bordils i a 11 escoles publiques més. Els alumnes de sisè de primària cada setmana se’n van de rodatge. Tots els alumnes passen per tots els diferents càrrecs presents en la producció d’una pel·lícula, és a dir, tots coneixen els diferents rols que hi ha en el món del cinema. A més a més, els valors que transmet aquest projecte són mol útils per l’escoles. Com per exemple, el rigor, la serietat, el treball en equip, la paciència entre d’altres. I alhora inclou moltes de les matèries, com català, matemàtiques, plàstica i medi. Al final de l’any presenten un curtmetratge en una concurs.

Centres d'interès

També veiem representats en aquest documental els centres d’interès. Recordem que Ovide Décroly ofereix una alternativa a l’ensenyament tradicional dels coneixements aillats, per l’aplicació didàctica d’un nou concepte d'interrelació de les disciplines escolars que donen lloc a un programa d’idees associades, el qual s’acomoda, amb el mínim d’artificis possible, al procés natural del coneixement humà. És el primer en parlar dels centres d’interès i els defineix com resultat de l’associació de conceptes al voltant d’un tema. Aquest temes són quatre i parteixen de les necessitats dels homes: l’alimentació (alimentar-se), la protecció contra la intemperie (protegir-se), la defensa (defensar-se) i el treball (actuar, reposar). Actualment però hi ha molts més centres d’interés, qualsevol cosa pot arrivar a ser-ho. Segons aquest pedagog totes les matèries han de girar entorn un tema. Per exemple trobem l’Escola Alfés, una escola rural de 22 alumnes. En aquesta escola els més grans treballen totes les matèries mitjançant l’hort. Consideren que aquesta és una bona manera d’incloure les matèries que tenen poc èxit amb les que en tenen molt per tal de que els alumnes en treguin més profit ja que gaudeixen fent l’activitat. Com bé deia Décroly, “Escola per la vida i per a la vida”.

Lluís Duch

Introduim el que fa Lluís Duch, monje de Montserrat, i ho relacionem amb les noves tecnologies a les aules. Aquest introdueix una nova base dins les estructures d’acollida, aquesta base són els mitjans de comunicació. Fins ara trobàvem la condescendent, la família, la coresident, l’entorn i la contrascendent, el futur. Duch afirma que la força dels mitjans de comunicació avui en dia és superior als àmbits de socialització i d'empatia tradicionals. Defensa que allò que ens mou, ens limita i ens allibera és la comunicació, perquè els humans són capaços del millor i del pitjor. Per aquest motiu creiem que les TIC a l’aula són un instrument de progrès ja que totes elles són eines de comunicació.